lunes, 8 de diciembre de 2008

Entrevista amb el creador de Moodle: Martin Dougiamas


El dijous 4 de desembre, el país va publicar una entrevista al creador de Moodle, un plataforma d'ensenyament virtual que està revolucionant el món de l'educació. Aquest australià va crear Moodle l'any 2002 i des de llavors, més de dos milions de professors l'utilitzen per comunicar-se amb els seus alumnes. Moodle és un sistema de gestió de recursos que ajuda als educadors a crear comunitats d'aprenentatge en línea. Aquest tipus de plataformes tecnològiques també es conèixen amb el nom de LMS (Learning Management System). De l'entrevista en si, m'agradaria destacar algunes respostes:


'' la web 2.0 aporta interactivitat, però ja la teniem abans. Les eines simplement eren difícils d'utilitzar''


''En el fons Moddel és un sistema de control. Converteix la institució en un entorn protegit dintre d'internet i dona molt poder als professors, que poden tenir tota la informació sobre els seus alumnes. Els estudiants a qui agrada ser dirigits s'estimen el Moodle. La resta no.''
''Internet està cambiant com s'educa, al permetre conectar-se els uns amb els altres i donar accés a la informació. Els educadors han d'ensenyar com aprendre i no què aprendre.''

''Moodle permet que les institucions es puguin interconectar''


'' És bo que els professors puguin utilitzar la xarxa, però segueix essent necessari veure's cara a cara''

Pàgina oficial Moodle

Entrevista

P.D: Si voleu un exemple clarificador, podeu entrar al moodle del meu ex-institut.

Moodle IES Reguissol

sábado, 29 de noviembre de 2008

Les TIC i la discapacitat visual (CEIP PILAR MESTRES)

Buscant per internet he trobat un petit reportatge que ha fet TV3 sobre un projecte a una escola de La Roca del Vallès, el CEIP Pilar Mestres. El projecte en si va dirigit a una alumne de primària que és cega de naixement. La intenció d'aquest és habilitar l'aula d'informàtica a la seva discapacitat, dotant els ordinadors amb sensors tàctils (per a cada tecla) i amb un sistema que fa que quan la persona dirigeix el ratoí cap a un espai de la pantalla, aquesta, mitjançant un audio, emeti la informació de la zona en si (inici, word, programes, paint...). Si, per exemple, s'escrtiu un text, l'ordinador pot recitar-lo.
A més a més de l'adaptació en si, l'escola posseeix una màquina que permet escriure en braile (s'asembla molt a una màquina d'escriure). Aquesta imprimeix els textos en braile mitjançant unes pues que fan els relleus.
Posteriorment, la persona pot enviar el seu escrit, quan la transcrit, a la Fundació Once, per compartir-lo amb altres alumnes de l'escola.
No us perdeu aquest petit reportatge!!!

domingo, 23 de noviembre de 2008

Facebook: un recurs global que cal aprofitar

Des de fa poc menys d'un any, una nova xarxa social ha nascut i s'ha extès entre tots nosaltres: no n'és cap altre que el Facebook.
Aquesta nova eina té l'ús que tenen les seves predecesores: l'intercomunicació dels usuaris. Però aquesta ofereix algunes possibilitats més que les anteriors: la possibilitat de formar grups. Aquests grups s'agrupen segons els gustos, l'ideologia, etc... I és en aquesta aplicació on jo vull incidir. La possibilitat de crear aquests espais en xarxa obre les portes a la difusió de projectes que es realitzen dins l'aula a l'exterior i, a més a més, permet que els usuaris que ho veuen hi puguin donar el seu punt de vista. Analitzem aquest recurs a fons:
1. INFORMACIÓ BÀSICA
Cada grup té un moderador, el qual, curiosament, pot posar-se el títol que vulgui. Quan crees un grup, el programa et demana que el defineixis ( en aquest cas, el grup seria d'ambit educatiu).
2. MEMBRES
El moderador pot convidar a qui vulgui (el professor convida els seus alumnes). Però, a més a més, existeix la possibilitat d'acceptar membres d'altres grups ( els possibles interessats en participar en el projecte).
3. TAULER DE DEBAT
Aquesta eina dona la possibilitat de penjar escrits sobre una temàtica concreta. Els membres del grup hi podran opinar.
4. FOTOS
El grup pot penjar fotografies sobre el seu centre, les seves propostes, etc...
5. VIDEOS
El grup pot penjar filmacions sobre el seu centre, els seus projectes, sobre ells....
Finalment, m'agradaria resaltar que tant el Facebook com d'altres programes del mateix estil permeten acostar l'educació i la tecnologia ''juvenil'' a límits insospitats. Cal que aprofitem aquests valuosisims recursos que se'ns donen i entrar, a poc a poc, en el món dels adolescents.

domingo, 16 de noviembre de 2008

Pissarra Digital i Discapacitat

Primer de tot i abans d’abordar l’entrada, m’agradaria aclarir un parell de temes que ajudaran a una millor contextualització i comprensió d’aquesta:

Primerament, m’agradaria definir el terme Pissarra Digital: segona la Viquipèdia, la Pissarra Digital Interactiva (PDI) consisteix en una simbiosi entre un ordinador i un vídeo - projector (mitjançant bluetooth o USB) que té com a particularitat que és tàctil, o sigui, sensible a una sèrie de pressions que venen donades des d’una mena de llapis que envien impulsos electromagnètics a la pantalla, els quals es transformen en representacions gràfiques ( línies de color). Aquest sistema permet realitzar correccions, dibuixos i d’altres representacions per tal d’aclarir escrits ja fets des d’un ordinador. La pantalla, doncs, permet visualitzar aquestes tasques d’una manera clarificadora, dinàmica i innovadora.

La segona pauta que vull donar va referida al perquè de l’enllaç entre Pissarra Digital i Discapacitat. Com ja he escrit al meu bloc, soc estudiant de Magisteri, de l’especialitat d’Educació Especial. La meva sensibilitat per aquesta especialitat va més enllà de la Facultat i, per tant, soc força sensible a tot el que estigui relacionat amb el món de la discapacitat.

Donades les dues pautes necessàries, em disposo a abordar aquesta temàtica.

La societat en general està endinsada en una mena de pessimisme pastós, que, com si fos una xafarderia, s’escampa a gran velocitat. Aquest sentiment ha creuat les fronteres generacionals i ha ultratjat als nostres infants. Aquest gran mal de la societat està embrutant totes les temàtiques possibles. I si, el món de la discapacitat n’és un clar exemple. Quantes vegades he hagut d’escoltar la frase ‘’Quina pena’’? Masses. Aquest sentiment ha i està impedint que aquest col·lectiu progressi d’una manera autònoma i de qualitat. I és que realment les barreres les posem nosaltres. Això si que fa pena! Amb aquesta declaració d’intensions no vull fer creure que soc una persona extremadament utòpica, sinó que pretenc mostrar una gran veritat: la solució a molts problemes està al nostre abast. Per tant, i després d’una introducció força extensa, proposo la següent pregunta: Quin paper té la tecnologia enfront les persones amb discapacitat?

Navegant per la Viquipèdia, i més concretament consultant l’article de Pissarres Digitals, he trobat un petit raconet d’aquest dedicat al món de la discapacitat. En aquest petit apartat es citaven diferents possibilitats que oferia aquesta a les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial. Ho he trobat realment interessant pel simple fet que sembla que el món de l’educació comença a despertar-se i se n’adona que les solucions estan en els mitjans. No cal inventar grans aparells, sinó que, partint d’una idea o objecte tant tradicional com una pissarra, es poden realitzar modificacions que permeten convertir un objecte quasi històric en una eina adaptada a totes les necessitats dels seus usuaris.

Felicito cordialment a les ments que han sabut veure que no tot es inventar, sinó reinventar.

viernes, 31 de octubre de 2008

SPORE: Un mini univers lúdic a la mà de tothom


El passat 4 d'octubre es va produïr el llençament mundial d'SPORE, un joc que permet a l'usuari controlar el procés evolutiu del seu personatge i, a partir d'aquest, explorar un univers infinit i ple de possibilitats. La particularitat d'aquest joc és que l'usuari ho controla absolutament tot. A més a més, el personatge ha de prendre decisions que afectaran l'evolució d'aquest i tindran consequències a llarg i curt termini. SPORE ha obert la llauna de la nova generació de jocs en linia, que permeten interactuar amb els diferents internautes connectats al momen.


A grans trets, SPORE es resumeix en aquestes linies: L'usuari comença essent un petit microorganisme, les característiques del qual venen dictades per ell. Aquest microorganisme evoluciona en 5 estats: microorganisme, criatura, tribu, civilització i espai. Cada etapa té les seves característiques, les quals són controlades per l'usuari. El personatge comença ocupant una petita part d'un planeta. L'objectiu d'aquest és fer créixer la seva propia civilització, tot i que per fer-ho, pot adoptar diferents rols: combatiu o diplomàtic, depenent de la situació.


L'anàlisis que en faig a nivell educatiu és força bo: aquest joc és un clar exemple de simulador, ja que l'usuari, tal i com he dit abans, és el responsable del procés d'evolució del seu personatge. El jugador s'ha d'implicar alhora de prendre decisions tals com les característiques del seu personatge, la família que funda, el control de la tribu, els pactes i aliançes que firma amb els veïns o la gestió dels conflictes que se succeeixen al llarg de l'aventura.




La televisió: un recurs educatiu que s'ha de controlar


Aquest matí he agafat el diari El Pais i, fullejant-lo, he trobat una noticia que, tot i que tothom sap el que, ningú hi fa res: l'article comentava que la televisió ofereix una gran quantitat de programes de caire educatiu que va destinat principalment a la primera infància. La notícia, però, se centra en el fet que, tot i aquesta gamma, els pares haurien de tenir en compte que el seu fill o filla ha de rebre estímuls de molts altres llocs i no només de les plataformes audiovisuals: anar al parc, al casal, a la biblioteca... La meva conclusió de tot això és: i no serà que els pares no porten els seus fills a aquests llocs perque creuen que el seu fill ja rep suficients estímuls a l'aula? O potser sera que el seu fill es queda sol a casa? Potser entra sol a casa. La generació de la clau ( en al.lusió als nens i nenes que duen penjada al coll les claus de casa) es trobarà que els seus referents educatius pasaran a ser la televisió, internet i d'altres noves tecnologies, on la informació és VISUAL i INSTANTÀNEA. L'article atrau l'opinió de diferents experts que ataquen als diferents culpables d'aquest succés: les plataformes televisives, els pares i la permisivitat del propi govern.


Deixant de banda la part fosca, la televisió ofereix una programació que, tot i que els pares són els responsables de seleccionar, es interessant que la coneguin. Els programes que se'ns donen a mode d'exemple són tres projectes consolidats: Els Teletubbies, Los Lunnis i Pocoyó.


domingo, 26 de octubre de 2008

L'estimulació dels videojocs és més forta que la de la familia

Aquest títol surgeix de l'article de Rosana Lecay ''Tecnologia y Educación''. L'autora és investigadora de la Fundación per la Cultura del Mestre A. C. L'article és basa en el que segons l'autora és la desvaloralització de l'entorn familiar enfront la tecnologia de l'oci, els estímuls de la qual resulten més atraïents que els que la família pot oferir. Tot i així, l'autora ens diu que, ja que els videojocs i internet tenen aquest poder d'atracció tan gran, el que les families poden fer és gestionar aquest recurs perquè sigui el més profitós possible per a els seus fills i filles.
A apunt propi, m'agradaria resaltar la importància de la familia i dels amics en el procés de creixement de l'infant. Tot i les noves tecnologies, no podem oblidar la nostra condició humana que està per sobre de qualsevol altra cosa. I ho resalto perquè últimament, l'infant es reclou en aquest món digital i s'aïlla a la vegada de l'entorn humà, que cal recordar que és el més important.
Per tant i com a punt conclusiu, m'agradaria fer una afirmació rotunda: Tecnologia si, però amb mesura!


Article



miércoles, 15 de octubre de 2008

EDU365.CAT: La globalització del procés formatiu de l'infant

Tal i com descriu el títol de l'article, l'EDU365.CAT ha permés superar la barrera que suposa l'aula en el procés de formació de l'alumne ofereix un nombre il.limitat de possibilitats educatives dirigides a la formació de l'alumne. Però el que realment fa aquest portal especial és el fet que permet que els pares i els professors tinguin un punt de trobada comú fora de l'aula, on poden seguir de ben aprop el procés d'aprenentage del nen, d'una manera interactiva i sobretot, àgil.
Cal destacar el fet que aquest portal permet que el professorat pugui penjar activitats d'autoaprenentatge. A més a més, és una plataforma de difusió de diferents projectes educatius innovadors que es realitzen arreu de les escoles de Catalunya.

Us convido a donar-hi un cop d'ull!

EDU365.CAT

domingo, 5 de octubre de 2008

Més del 80% dels joves utilitza internet

Aquesta noticia no m'ha extranyat gens, ja que l'ús d'internet per part de la nostra generació està molt extès des de fa una quants anys. Les enormes possibilitats que ofereix internet fan que resulti una eina atractiva, útil, interactiva i plena de possibilitats. Ara més que mai, l'adolescent ha trobat recursos a la xarxa que li permeten buscar informació, xatejar amb els amics, crear pàgines personals, mirar pel.lícules, escoltar música i fins i tot trobar feina. La nostra generació ha estat sens dubte la de l'internet i ha provocat un canvi en les costums diàries de les persones: ara, molta gent ja no compra el diari. Fent un clic, ho tenen tot en una pantalla. I jo em pregunto: si en tant poc temps hem estat capaços de canviar tantes costums, que ens depara el futur més pròxim?

Noticia del Periódico

jueves, 25 de septiembre de 2008

Hipermèdia

Hipermèdia: Multimèdia + Interactivitat
Multimèdia: és la combinació de text, imatge, video, audio (recursos media).
Interactivitat: és la capacitat per respondre a les ordres dels usuaris.



Tasques a realitzar al bloc

Les entrades han de referir-se, entre d'altres, als aspectes següents:

1. Exercicis de tipus pràctic realitzats a l'aula
2. Resums, comentaris o ampliació dels continguts del temari
3. Resenyes i comentaris sobre espais i recursos web
4. Presentació de notícies d'actualitat referides a les TIC
5. Reflexions sobre el propi procés d'aprenentatge

El primer dia

Abans de començar a anotar les meves primeres impressions sobre l'assignatura, m'agradaria presentar-me. Em dic Marc. Soc un noi de 20 anys que viu a Santa Maria de Palautordera. Estic fent primer de Magisteri Especial i, de moment, ho estic gaudint moltísim!

Realment m'ha sorpres l'ubicació de l'aula d'informàtica, ja que l'entrada del pis inferior sembla ben bé que hagi de donar a l'armari de la neteja. Crec que l'equipament del qual disposem és força correcte, encara que no l'hem utilitzat. Tot i així, té bona pinta.

De l'assignatura en concret no m'han sorprès masses coses ja que, encara que no ho he dit, jo he fet un parell d'anys de Pedagogia a l'UB i jo ja he fet una assignatura similar, encara que vista la presentació d'avui, tocaré un munt de temes força desconeguts per a mi.

Vista la sessió d'avui, diria que no em queda res més per comentar. Tant sols voldria afegir que espero i desitjo aprendre un munt de coses a l'aula i compartir el màxim nombre d'experiències gratificants amb els i les companyes de classe.

Marc. Un dels especials!