Facebook: un recurs global que cal aprofitar

Des de fa poc menys d'un any, una nova xarxa social ha nascut i s'ha extès entre tots nosaltres: no n'és cap altre que el Facebook.

Aquesta nova eina té l'ús que tenen les seves predecesores: l'intercomunicació dels usuaris. Però aquesta ofereix algunes possibilitats més que les anteriors: la possibilitat de formar grups. Aquests grups s'agrupen segons els gustos, l'ideologia, etc... I és en aquesta aplicació on jo vull incidir. La possibilitat de crear aquests espais en xarxa obre les portes a la difusió de projectes que es realitzen dins l'aula a l'exterior i, a més a més, permet que els usuaris que ho veuen hi puguin donar el seu punt de vista. Analitzem aquest recurs a fons:

1. INFORMACIÓ BÀSICA

Cada grup té un moderador, el qual, curiosament, pot posar-se el títol que vulgui. Quan crees un grup, el programa et demana que el defineixis ( en aquest cas, el grup seria d'ambit educatiu).

2. MEMBRES

El moderador pot convidar a qui vulgui (el professor convida els seus alumnes). Però, a més a més, existeix la possibilitat d'acceptar membres d'altres grups ( els possibles interessats en participar en el projecte).

3. TAULER DE DEBAT

Aquesta eina dona la possibilitat de penjar escrits sobre una temàtica concreta. Els membres del grup hi podran opinar.

4. FOTOS

El grup pot penjar fotografies sobre el seu centre, les seves propostes, etc...

5. VIDEOS

El grup pot penjar filmacions sobre el seu centre, els seus projectes, sobre ells....

Finalment, m'agradaria resaltar que tant el Facebook com d'altres programes del mateix estil permeten acostar l'educació i la tecnologia ''juvenil'' a límits insospitats. Cal que aprofitem aquests valuosisims recursos que se'ns donen i entrar, a poc a poc, en el món dels adolescents.

Pissarra Digital i Discapacitat

Primer de tot i abans d’abordar l’entrada, m’agradaria aclarir un parell de temes que ajudaran a una millor contextualització i comprensió d’aquesta:

Primerament, m’agradaria definir el terme Pissarra Digital: segona la Viquipèdia, la Pissarra Digital Interactiva (PDI) consisteix en una simbiosi entre un ordinador i un vídeo - projector (mitjançant bluetooth o USB) que té com a particularitat que és tàctil, o sigui, sensible a una sèrie de pressions que venen donades des d’una mena de llapis que envien impulsos electromagnètics a la pantalla, els quals es transformen en representacions gràfiques ( línies de color). Aquest sistema permet realitzar correccions, dibuixos i d’altres representacions per tal d’aclarir escrits ja fets des d’un ordinador. La pantalla, doncs, permet visualitzar aquestes tasques d’una manera clarificadora, dinàmica i innovadora.

La segona pauta que vull donar va referida al perquè de l’enllaç entre Pissarra Digital i Discapacitat. Com ja he escrit al meu bloc, soc estudiant de Magisteri, de l’especialitat d’Educació Especial. La meva sensibilitat per aquesta especialitat va més enllà de la Facultat i, per tant, soc força sensible a tot el que estigui relacionat amb el món de la discapacitat.

Donades les dues pautes necessàries, em disposo a abordar aquesta temàtica.

La societat en general està endinsada en una mena de pessimisme pastós, que, com si fos una xafarderia, s’escampa a gran velocitat. Aquest sentiment ha creuat les fronteres generacionals i ha ultratjat als nostres infants. Aquest gran mal de la societat està embrutant totes les temàtiques possibles. I si, el món de la discapacitat n’és un clar exemple. Quantes vegades he hagut d’escoltar la frase ‘’Quina pena’’? Masses. Aquest sentiment ha i està impedint que aquest col·lectiu progressi d’una manera autònoma i de qualitat. I és que realment les barreres les posem nosaltres. Això si que fa pena! Amb aquesta declaració d’intensions no vull fer creure que soc una persona extremadament utòpica, sinó que pretenc mostrar una gran veritat: la solució a molts problemes està al nostre abast. Per tant, i després d’una introducció força extensa, proposo la següent pregunta: Quin paper té la tecnologia enfront les persones amb discapacitat?

Navegant per la Viquipèdia, i més concretament consultant l’article de Pissarres Digitals, he trobat un petit raconet d’aquest dedicat al món de la discapacitat. En aquest petit apartat es citaven diferents possibilitats que oferia aquesta a les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial. Ho he trobat realment interessant pel simple fet que sembla que el món de l’educació comença a despertar-se i se n’adona que les solucions estan en els mitjans. No cal inventar grans aparells, sinó que, partint d’una idea o objecte tant tradicional com una pissarra, es poden realitzar modificacions que permeten convertir un objecte quasi històric en una eina adaptada a totes les necessitats dels seus usuaris.

Felicito cordialment a les ments que han sabut veure que no tot es inventar, sinó reinventar.

Enllaç Wiquipedia

SPORE: Un mini univers lúdic a la mà de tothom

El passat 4 d'octubre es va produïr el llençament mundial d'SPORE, un joc que permet a l'usuari controlar el procés evolutiu del seu personatge i, a partir d'aquest, explorar un univers infinit i ple de possibilitats. La particularitat d'aquest joc és que l'usuari ho controla absolutament tot. A més a més, el personatge ha de prendre decisions que afectaran l'evolució d'aquest i tindran consequències a llarg i curt termini. SPORE ha obert la llauna de la nova generació de jocs en linia, que permeten interactuar amb els diferents internautes connectats al momen.

A grans trets, SPORE es resumeix en aquestes linies: L'usuari comença essent un petit microorganisme, les característiques del qual venen dictades per ell. Aquest microorganisme evoluciona en 5 estats: microorganisme, criatura, tribu, civilització i espai. Cada etapa té les seves característiques, les quals són controlades per l'usuari. El personatge comença ocupant una petita part d'un planeta. L'objectiu d'aquest és fer créixer la seva propia civilització, tot i que per fer-ho, pot adoptar diferents rols: combatiu o diplomàtic, depenent de la situació.

L'anàlisis que en faig a nivell educatiu és força bo: aquest joc és un clar exemple de simulador, ja que l'usuari, tal i com he dit abans, és el responsable del procés d'evolució del seu personatge. El jugador s'ha d'implicar alhora de prendre decisions tals com les característiques del seu personatge, la família que funda, el control de la tribu, els pactes i aliançes que firma amb els veïns o la gestió dels conflictes que se succeeixen al llarg de l'aventura.

Pagina oficial SPORE

La televisió: un recurs educatiu que s'ha de controlar

Aquest matí he agafat el diari El Pais i, fullejant-lo, he trobat una noticia que, tot i que tothom sap el que, ningú hi fa res: l'article comentava que la televisió ofereix una gran quantitat de programes de caire educatiu que va destinat principalment a la primera infància. La notícia, però, se centra en el fet que, tot i aquesta gamma, els pares haurien de tenir en compte que el seu fill o filla ha de rebre estímuls de molts altres llocs i no només de les plataformes audiovisuals: anar al parc, al casal, a la biblioteca... La meva conclusió de tot això és: i no serà que els pares no porten els seus fills a aquests llocs perque creuen que el seu fill ja rep suficients estímuls a l'aula? O potser sera que el seu fill es queda sol a casa? Potser entra sol a casa. La generació de la clau ( en al.lusió als nens i nenes que duen penjada al coll les claus de casa) es trobarà que els seus referents educatius pasaran a ser la televisió, internet i d'altres noves tecnologies, on la informació és VISUAL i INSTANTÀNEA. L'article atrau l'opinió de diferents experts que ataquen als diferents culpables d'aquest succés: les plataformes televisives, els pares i la permisivitat del propi govern.

Deixant de banda la part fosca, la televisió ofereix una programació que, tot i que els pares són els responsables de seleccionar, es interessant que la coneguin. Els programes que se'ns donen a mode d'exemple són tres projectes consolidats: Els Teletubbies, Los Lunnis i Pocoyó.

Article

Exercici carpeta web

Imatge

Mapa NTAE

JCLIC

L'estimulació dels videojocs és més forta que la de la familia

Aquest títol surgeix de l'article de Rosana Lecay ''Tecnologia y Educación''. L'autora és investigadora de la Fundación per la Cultura del Mestre A. C. L'article és basa en el que segons l'autora és la desvaloralització de l'entorn familiar enfront la tecnologia de l'oci, els estímuls de la qual resulten més atraïents que els que la família pot oferir. Tot i així, l'autora ens diu que, ja que els videojocs i internet tenen aquest poder d'atracció tan gran, el que les families poden fer és gestionar aquest recurs perquè sigui el més profitós possible per a els seus fills i filles.

A apunt propi, m'agradaria resaltar la importància de la familia i dels amics en el procés de creixement de l'infant. Tot i les noves tecnologies, no podem oblidar la nostra condició humana que està per sobre de qualsevol altra cosa. I ho resalto perquè últimament, l'infant es reclou en aquest món digital i s'aïlla a la vegada de l'entorn humà, que cal recordar que és el més important.

Per tant i com a punt conclusiu, m'agradaria fer una afirmació rotunda: Tecnologia si, però amb mesura!

Article

EDU365.CAT: La globalització del procés formatiu de l'infant

Tal i com descriu el títol de l'article, l'EDU365.CAT ha permés superar la barrera que suposa l'aula en el procés de formació de l'alumne ofereix un nombre il.limitat de possibilitats educatives dirigides a la formació de l'alumne. Però el que realment fa aquest portal especial és el fet que permet que els pares i els professors tinguin un punt de trobada comú fora de l'aula, on poden seguir de ben aprop el procés d'aprenentage del nen, d'una manera interactiva i sobretot, àgil.

Cal destacar el fet que aquest portal permet que el professorat pugui penjar activitats d'autoaprenentatge. A més a més, és una plataforma de difusió de diferents projectes educatius innovadors que es realitzen arreu de les escoles de Catalunya.

Us convido a donar-hi un cop d'ull!

EDU365.CAT