Primer de tot i abans d’abordar l’entrada, m’agradaria aclarir un parell de temes que ajudaran a una millor contextualització i comprensió d’aquesta:
Primerament, m’agradaria definir el terme Pissarra Digital: segona la Viquipèdia, la Pissarra Digital Interactiva (PDI) consisteix en una simbiosi entre un ordinador i un vídeo - projector (mitjançant bluetooth o USB) que té com a particularitat que és tàctil, o sigui, sensible a una sèrie de pressions que venen donades des d’una mena de llapis que envien impulsos electromagnètics a la pantalla, els quals es transformen en representacions gràfiques ( línies de color). Aquest sistema permet realitzar correccions, dibuixos i d’altres representacions per tal d’aclarir escrits ja fets des d’un ordinador. La pantalla, doncs, permet visualitzar aquestes tasques d’una manera clarificadora, dinàmica i innovadora.
La segona pauta que vull donar va referida al perquè de l’enllaç entre Pissarra Digital i Discapacitat. Com ja he escrit al meu bloc, soc estudiant de Magisteri, de l’especialitat d’Educació Especial. La meva sensibilitat per aquesta especialitat va més enllà de la Facultat i, per tant, soc força sensible a tot el que estigui relacionat amb el món de la discapacitat.
Donades les dues pautes necessàries, em disposo a abordar aquesta temàtica.
La societat en general està endinsada en una mena de pessimisme pastós, que, com si fos una xafarderia, s’escampa a gran velocitat. Aquest sentiment ha creuat les fronteres generacionals i ha ultratjat als nostres infants. Aquest gran mal de la societat està embrutant totes les temàtiques possibles. I si, el món de la discapacitat n’és un clar exemple. Quantes vegades he hagut d’escoltar la frase ‘’Quina pena’’? Masses. Aquest sentiment ha i està impedint que aquest col·lectiu progressi d’una manera autònoma i de qualitat. I és que realment les barreres les posem nosaltres. Això si que fa pena! Amb aquesta declaració d’intensions no vull fer creure que soc una persona extremadament utòpica, sinó que pretenc mostrar una gran veritat: la solució a molts problemes està al nostre abast. Per tant, i després d’una introducció força extensa, proposo la següent pregunta: Quin paper té la tecnologia enfront les persones amb discapacitat?
Navegant per la Viquipèdia, i més concretament consultant l’article de Pissarres Digitals, he trobat un petit raconet d’aquest dedicat al món de la discapacitat. En aquest petit apartat es citaven diferents possibilitats que oferia aquesta a les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial. Ho he trobat realment interessant pel simple fet que sembla que el món de l’educació comença a despertar-se i se n’adona que les solucions estan en els mitjans. No cal inventar grans aparells, sinó que, partint d’una idea o objecte tant tradicional com una pissarra, es poden realitzar modificacions que permeten convertir un objecte quasi històric en una eina adaptada a totes les necessitats dels seus usuaris.
Felicito cordialment a les ments que han sabut veure que no tot es inventar, sinó reinventar.
