Aquest matí he agafat el diari El Pais i, fullejant-lo, he trobat una noticia que, tot i que tothom sap el que, ningú hi fa res: l'article comentava que la televisió ofereix una gran quantitat de programes de caire educatiu que va destinat principalment a la primera infància. La notícia, però, se centra en el fet que, tot i aquesta gamma, els pares haurien de tenir en compte que el seu fill o filla ha de rebre estímuls de molts altres llocs i no només de les plataformes audiovisuals: anar al parc, al casal, a la biblioteca... La meva conclusió de tot això és: i no serà que els pares no porten els seus fills a aquests llocs perque creuen que el seu fill ja rep suficients estímuls a l'aula? O potser sera que el seu fill es queda sol a casa? Potser entra sol a casa. La generació de la clau ( en al.lusió als nens i nenes que duen penjada al coll les claus de casa) es trobarà que els seus referents educatius pasaran a ser la televisió, internet i d'altres noves tecnologies, on la informació és VISUAL i INSTANTÀNEA. L'article atrau l'opinió de diferents experts que ataquen als diferents culpables d'aquest succés: les plataformes televisives, els pares i la permisivitat del propi govern.
Deixant de banda la part fosca, la televisió ofereix una programació que, tot i que els pares són els responsables de seleccionar, es interessant que la coneguin. Els programes que se'ns donen a mode d'exemple són tres projectes consolidats: Els Teletubbies, Los Lunnis i Pocoyó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario